Com fer una al·legació?

El més important a tenir en consideració quan hem de fer les al·legacions és conèixer tots els detalls del pla urbanístic i fer un escrit ben detallat i fundamentat que qüestioni de manera ordenada tots aquells aspectes pels quals creieu que el Pla no respon a l'esperit de conservació de la vostra llar o les necessitats del barri.

Com més documentació s'adjunti que acrediti i reforci els vostres arguments millor. Donat que fer les al3legacións és una feina llarga i requereix experiència, és convenient assessorar-se amb un advocat que ens ajudarà amb els termes legals i aquells aspectes que no són familiars. Assessoreu-vos!

Podeu trobar models d'al·legacions ja presentats en altres plans a webs com: la web de San Salvador de Guardiola http://poum.guardiolencs.cat/index2.htm

Recordeu que com més al·legacions es presentin i més units estiguem més es respectaran els nostres drets. I recordeu el termini s'acaba el 15 de setembre

El Pla complet accessible per Internet

Les persones que estiguin interessades poden accedir a la web d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona per consultar el contingut del pla sencer de reordenació del barri de La Clota.

Districte 7 HORTA GUINARDÓ
Expedient/Àmbit: 07PC1309/B0963
Aprovació Inicial Data publicació B.O.P. 14 de juny de 2007 - Exposició pública durant 2 mesos

http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/b0963.htm

La informació continguda és la següent:

Documents:

• Memòria d'ordenació
• Normativa
• Memòria social
• Memòria de participació
• Informe Ambiental
• Estudi de mobilitat
• Avaluació econòmica

Plànols:

• Imatge
• Planejament proposat
• Unitats de gestió
• Ordenació de l'edificació
• Plan d'etapes 1er
• Plan d'etapes 2ón

AVÍS: La unió fa la força

A la darrera reunió de veïns i veines, se'ns va fer públic que estava apunt de ser aprovat el Pla de millora urbana PMU-LCC (La Clota Conservació), cosa que finalment s'ha produït.

Seguint la recomanació de la junta directiva de l’Associació de Veïns i Veines de La Clota, s'ha de començar a crear una plataforma d'afectats/des amb l’objectiu de coordinar-nos per a presentar les alegacions pertinents (en els terminis previstos) i fer-ho preferentment per tipus d'afectacions i carrers.

És per aquest motiu, que si desitja formar part d’un grup de propietaris/es afectats/es per l’expropiació, cal que es comenci a organitzar-se amb altres veïns i veïnes, per tal de rebre un habitatge digne a La Clota i una indemnització. Si vol més informació pot posar-se en comunicació amb l'Associació de Veïns i Veïnes de La Clota, per conèixer si a la seva zona algú ja ha iniciat alguna plataforma.

Si ens coordinem estarem més i millor informats.

Les expropiacions, com actuar?

L'expropiació és un procés difícil. El ciutadà s'enfronta a una situació molt complexa que ell sol no pot controlar. Les administracions disposen dels millors tècnics, de funcionaris especialitzats, de tots els mitjans i, per desgràcia, sempre volen pagar menys que no pas valen les coses.

En aquestes circumstàncies necessitem que un equip de professionals que estigui a l'altura de les circumstàncies ens assessori, ens recolzi i negociï amb les Administracions en una posició d'igualtat.

Quins són els tràmits bàsics d'una expropiació

Normalment l'expropiació comença per la declaració d'utilitat pública, que és una decissió de les autoritats que es publica en els diaris oficials. Despres es publica la llista de béns i drets afectats. Son aquelles llargues llistes que, de vegades, haureu vist als diaris. Despres ve el full d'apreuament, un document al que els tècnics de l'Administració valoren els nostres béns, normalment molt a la baixa.

Si no diem res, el full d'apreuament es converteix en justipreu, que és el diner que ens volen donar per treure'ns la nostra propietat. Si no el volem cobrar, tot el procès acaba amb la consignació dels diners en la Caixa General de Dipòsits de l'Estat i l'ocupació forçosa del nostre bé. Si ja ens està bé, ens paguen i els lliurem el bé.

Què podem fer davant d'aquest procès?

Està clar que no podem anar sols a negociar amb l'Administració perque no ens ho posaran mai fàcil, no sabrem si el que ens diuen és correcte o no, així que no ens quedarà més remei que contractar un professional, normalment un advocat especialista en aquests temes.

L'advocat comprovarà primer de tot si realment la declaració d'utilitat pública està justificada respecte dels nostres béns: de vegades s'expropien superfícies que no són estrictament necessàries. Despres estudiarà el full d'apreuament, proposarà una valoració alternativa més elevada i negociará amb els tècnics de l'Administració un justipreu més elevat que el del full d'apreuament.

Si no s'arriba a cap acord impugnarà el full d'apreuament davant el Jurat d'Expropiacions on aportarà informes tècnics que justicaran el preu que es demana. Si la decissió del Jurat no és satisfactòria, portarà el cas al Jutjat per mirar de conseguir que els vostres drets es respectin i cobreu el que realment teniu dret.

És important constituir una bona plataforma de veïns i veines des de la qual es pugui fer front comú i aconseguir que la nostra veu sigui escoltada.

Font d'informació: Mundilex http://www.mundilex.org/catala/expropia.htm

El Pla de Millora Urbana La Clota Conservació

S'ha posat en marxa el compte enrera. S'ha publicat al DOGC el Pla de Millora Urbana La Clota Conservació. A continuació s'adjunta informació relativa al pla, extreta directament de la web de l'Agència de Promoció del Carmel, per tal que tingueu més dades:

PLA DE MILLORA URBANA DEL SECTOR PMU-LCC (LA CLOTA CONSERVACIÓ) AL BARRI DE LA CLOTA

Aprovat inicialment en data de 25 de maig de 2007, aquest pla ha de desenvolupar les previsions que la Modificació del PGM a la Vall d’Hebron, de 2005, preveu per al barri de la Clota. El Pla de Millora Urbana de la Clota és fonamentalment un pla de conservació d’una morfologia molt singular.

L’objectiu és preservar l’actual estructura urbana i garantir que les noves zones edificables siguin coherents amb les preexistències, mantenint el caràcter semi-rural dels carrers. Permetrà millorar la relació del barri amb Horta i el Carmel, a través d’una nova façana al carrer Lisboa, la dotació de nous equipaments i espais lliures, la reurbanització del camí històric de St. Genís a Horta, la substitució dels teixits més degradats, la recuperació del passatge Feliu com a eix paisatgístic per a vianants, i la transformació del carrer Alarcón.

Objectius del Pla:

• Conservar l’estructura urbana, mantenint el caràcter semi-rural del barri
• Substituir les edificacions d’habitatges que no assoleixen els nivells mínims d’habitabilitat (p. ex. al carrer Bragança)
• Creació de nou habitatge protegit
• Creació de nous espais lliures i equipaments, i millora dels existents.

Dades bàsiques:

• superfície: 7,74 Ha.
• sòl públic per espais lliures, carrers i equipaments: 34.276 m²
• edificabilitat de nova creació: 24.662 m² construïts.
• usos principals: habitatge uni i plurifamiliar.
• habitatge amb protecció pública: 51% Data de publicació B.O.P. 14 de juny de 2007.

Últim anunci, 14 de juny de 2007. Període d’exposició pública durant dos mesos, fins el 15 de setembre de 2007, atès que agost és un mes inhàbil.

Més informació al document annex i al web d’Urbanisme (http://www.bcn.cat/urbanisme/exp/catala/b0963.htm)

Consulta del pla d'actuació a l'enllaç: http://www.agenciacarmel.net/magnoliaPublic/ldtPlanejament/contentParagraphPlanejament/03/document/PMU%20LCC.pdf

La Clota al diario El Mundo

Va aparèixer a El Mundo el 17 de maig una notícia referent a la publicació del Pla de Millora Urbana La Clota Conservació, amb un complet àlbum fotogràfic del barri.

La notícia és consultable a la següent adreça:
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

La Clota un barri històric a Barcelona

Situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall D'Hebron, en el sud-oest d'Horta, la Clota és un dels nuclis de població més antics del districte. Des del petit espai primigeni, es va anar estenent per la plana de casa Tarrida, una antiga masia del segle XIII avui desapareguda.

Era una barriada popular de torres i masies amb horts. Confluïen, camí de la rambla de Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes i el de la Genissa. Això va possibilitar el desenvolupament d'un gran nombre i varietat d'instal·lacions hidràuliques, com pous i sèquies, que van anar a l'origen de la fama de Horta com a la major reserva d'aigua de Barcelona i que va afavorir la implantació de moltes bugaderies.

El creixement urbà de la Clota no ha estat molt intens, i ha mantingut fins a avui un aire semi-rural que constitueïx una indiscutible singularitat en la Barcelona actual. Coexisteixen un petit nucli format per edificacions autoconstruïdes -amb alguns racons i passos estrets de sorprenent bellesa-, grups de cases baixes al llarg dels carrers principals, alguns tallers i teixiries, i diversos sectors d'horts.

En l'aspecte arquitectònic cap destacar, a més d'alguns elements antics, una casa reformada per Enric Miralles que va rebre el premi FAD d' interiorisme.