miércoles 16 de abril de 2008

Elecciones con poco gas

Es una lástima que como ciudadanos que somos, y que contamos con un derecho vital, el de poder elegir a los que nos gobiernan, no aprovechemos ese voto para hacer oir nuestras voces y poner en claro nuestro posicionamiento.

Así, el barrio de La Clota, tal y como refleja EuropaPress no aprovechó la ocasión que brindaban las elecciones generales: "El barrio con más voto en blanco fue la Clota, con el 2,4% de las papeletas en blanco; y Baró de Viver es el que reúne a más votos nulos, con el 1% del total". (Fuente: EuropaPress)


Haciendo caso omiso de lo que pasa a nuestro alrededor y desaprovechando momentos cruciales para poner de manifiesto nuestra desconformidad con nuestros gobernantes y los planes urbanísticos con los que castigan los barrios históricos de Barcelona.

domingo 30 de marzo de 2008

A un pie del abismo, se prepara la aprobación del plan en escasos días

Este lunes han sido públicados sendos artículos sobre el barrio de La Clota. Todos ellos hacen hincapié en 2 puntos vitales: es necesaria una reforma para el barrio, pero dicha reforma no tiene que suponer un peaje para sus vecinos y el carácter semi-rural del barrio.

En pocos días el Pleno del Ayutamiento de Barcelona deberá afrontar esta difícil cuestión y el escepticismo por parte de algunos vecinos flota en el aire. No ha habido respuesta a las abundantes alegaciones presentadas por parte de la Agència de Promoció del Carmel y parece que ya no las habrá. Tanto impulsar el Ayuntamiento de Barcelona la participación del ciudadano para qué, finalmente, en las cosas que importan su voz sea obviada.

Articulo La Razón. Edición Cataluña (31 de marzo de 2008):

Artículo Qué. Edición Barcelona (31 de marzo de 2008): Las obras de La Clota llegan con 30 años de retraso. (Consultar noticia). P.6

domingo 2 de marzo de 2008

CIU y PP aprueban uno de los planes urbanísticos contra el barrio de La Clota en el Pleno del Ayuntamiento

(Fragmento extraído de El Periodico de Catalunya)

Veure vídeo del plenari del 29 de febrer de 2008

[...] Otro cambio destacado de posicionamiento en el pleno de ayer fue el de CiU y el PP sobre los proyectos de reforma urbana del distrito de Horta-Guinardó. Ambas formaciones, que hace solo una semana votaron en contra del plan del Carmel y su entorno, permitieron con su abstención --unida al voto favorable del bipartito de gobierno-- que se aprobase definitivamente uno de los dos planes de mejora urbana del barrio de la Clota, ubicado en la misma zona y diseñado con idéntica filosofía.

ERC mantuvo el voto en contra, pese a que hace un año, cuando estaba en el gobierno, aprobó la modificación del PGM que establece los parámetros del plan.[FIN FRAGMENTO]

En cocnlusión, las incongruencias no son patrimonio único de un partido, también puede extenderse a otros. Mientras la política del PSC en el ayuntamiento siempre ha sido clara desde fechas pre-olímpicas hasta la actualidad, defendiendo un modelo de urbanístico basado en la destrucción de entornos, más que en la conservación de la identidad propia, coge por sorpresa que la oposición haga lo mismo. Este giro inesperado de PP y CIU debe responder a pactos tácitos que se escapan al entendimiento del ciudadano de a pie, y que sin embargo acabaremos pagando todos. El mal ya está hecho y parece que la situación de La Clota no importe a nadie.

[+] Leer noticia

martes 26 de febrero de 2008

Si ells ho han aconseguit per què no nosaltres?

L’oposició tomba de sorpresa el pla per reformar el Carmel

CiU, el PP i ERC barren el pas al primer gran projecte urbanístic del bipartit

ANNA BALLBONA. Barcelona
Contra tot pronòstic, els grups de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona es van aliar ahir per tombar el pla de reforma del Carmel. CiU, el PP i ERC van argumentar el seu vot contrari amb crítiques a la falta d’informació personalitzada als veïns i a la inversió i el temps d’execució previstos, entre d’altres raons. Aquest és el primer gran projecte urbanístic que el bipartit en minoria no pot tirar endavant en aquest mandat. El govern va titllar la situació d’ahir de «trampa política».

En la comissió d’Urbanisme d’ahir a l’Ajuntament, on es portava a aprovació el pla per reformar el Carmel, CiU i el PP hi van votar en contra, com era de preveure. I qui es va saltar el guió va ser ERC, amb el seu vot contrari i decisiu per barrar el pas al projecte. Ricard Martínez, regidor d’ERC, va esgrimir que el govern seguia sense plantejar cap pla de remodelació per a la zona dels Tres Turons, que l’execució del pla al Carmel havia de ser més ràpida i que havia faltat informació als veïns afectats per la reforma. La resposta immediata de la regidora del districte d’Horta–Guinardó, Elsa Blasco (ICV-EUiA), delatava la sorpresa per la posició d’ERC: «Han dinamitat qualsevol possibilitat d’intervenir al Carmel; fins ara no hem sabut què votarien vostès, quan feia tres mesos que negociàvem», va recriminar, mirant sempre a Martínez.

CiU i el PP van aportar motius coincidents amb els d’ERC per explicar la seva oposició al pla. «No és un vot contra el barri del Carmel, sinó contra la forma de fer del govern municipal», va afirmar Joan Puigdollers, regidor de CiU. «Afecten cases dels veïns a través d’una roda de premsa», va afegir, amb relació a la falta d’informació, que també va denunciar el PP. Per Jordi Cornet (PP), que va criticar per massa baixa la inversió municipal, calia reduir el pla d’execució del pla, de 12 a 8 anys, i obtenir diners d’altres administracions públiques.

La regidora d’Horta Guinardó es va defensar dient que el projecte era consensuat amb l’associació de veïns i que pensaven fer una informació personalitzada veí per veí un cop aprovat el pla de manera inicial. «Han pensat les conseqüències que tindrà pel Carmel el que han fet?», va etzibar a l’oposició. Feia referència al final de la suspensió provisional de llicències al Carmel, que venç el 14 de març. En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, el socialista Ramon García–Bragado, va admetre que caldrà replantejar el pla, incloure-hi retocs i revisar la qüestió de la suspensió de llicències per garantir un marc de «seguretat jurídica».

Vilaweb-El Punt
22-02-08


martes 29 de enero de 2008

Leyendo entrelíneas...

Barcelona se dota de su plan inversor más ambicioso con casi 3.000 millones

Fuente: EFE
BARCELONA - INVERSIONES

Barcelona, 25 ene (EFECOM).- El Plan de Inversión Municipal (PIM) del ayuntamiento de Barcelona para el periodo 2008-2011 será un 32% superior al del anterior mandato, hasta alcanzar los 2.945 millones, cifra que según el alcalde, Jordi Hereu, sitúa a la capital catalana ante el horizonte inversor más ambicioso de su historia.

La comisión de gobierno ha dado hoy el visto bueno a este documento, que, sin tener que pasar así por el pleno, marcará las prioridades inversoras municipales y que, según ha adelantado Hereu, tendrá su principal meta en la cohesión territorial y social, con especial atención en el acceso a la vivienda.

Así, al Patronato Municipal de la Vivienda se destinarán 230 millones para impulsar los proyectos de Bon Pastor II, Reina Amalia II, Camí Antic de Valencia, Illa Fórum II o La Clota II, la vez que se destinarán 316 millones a la compra de suelo, tanto residencial (Hospital Militar, Hostafrancs y Marina Zona Franca) como a equipamientos.

Otras áreas de inversión será la vialidad, 655 millones, con las que se ejecutarán 372 actuaciones, como la conexión Fórum-Sagrera o las obras de la Ronda del Mig; las zonas verdes, 47 millones para 42 actuaciones, entre las que destacan la renovación total de los juegos infantiles o de la red de riegos; Plan de mantenimiento integral, 174 millones para 80 actuaciones, como la renovación de la red semafórica) o los aparcamientos (142 millones).

Para el alcalde, el PIM es un instrumento de planificación financiera que permite plasmar los objetivos políticos, pero no sólo los grandes proyectos, sino otros de menor presupuesto, ya que al 70% de las obras incluidas les corresponden partidas de más de tres millones, es decir, "muchos pequeños grandes proyectos".

Hereu ha subrayado que aunque la cifra cerrada de inversión es de 2.945 millones, confía en que a final de mandato sea mayor, al igual que ocurrió en el periodo 2004-07, cuando se partió de una cifra inicial de 2.229 millones y acabó superando los 3.000 millones.

"Una inyección de 3.000 millones que tendrá un efecto multiplicador en la dinamización económica de la ciudad", ha explicado Hereu, que ha recalcado que el PIM no incluye inversiones de otros operadores en la ciudad, la llamada inversión indirecta.

Se acerca la aprobación final del Plan de Conservación de La Clota



Se pone en marcha de nuevo el proceso. La Agencia de Promoción del Carmelo, está a punto de hacer publica la aprobación del Plan Final, desoyendo la voz de los vecinos de la calle Braganza que desean conservar sus hogares tal y como están. Las alegaciones presentadas no han sido escuchadas.

En breve se publicará información relativa a los siguientes pasos que deberán hacer los vecinos en caso que deseen presentar nuevas alegaciones en contra de este plan que desposeerá a La Clota de su carácter rural para siempre.

Si la información es correcta en febrero se hará el anuncio publico e intentaremos colgarlo de este blog para hacer mayor difusión entre los afectados/as.

jueves 13 de septiembre de 2007

Disponibles les al·legacions del barri de La Clota

Ahir per la tarda l'associació de veïns i veïnes del barri de la Clota es va reunir per concretar les al·legacions a presentar a Serveis Centrals d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, donat que el termini d'entrega expira el proper 16 de setembre.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES


....................................................................................................., major d’edat i amb DNI............................propietari/arrendatari de la finca situada al carrer Bragança núm. ........., davant d’aquest ajuntament compareix i

EXPOSA:
Estudiada la documentació que forma part del PMU La Clota-Conservació, aprovat inicialment, faig constar davant l’Ajuntament les següents

AL·LEGACIONS:

Primera : Oposició a l’Expropiació de les edificacions del carrer Bragança

El Pla arriba a la conclusió de la necessitat d’una nova configuració del carrer Bragança
- Per una banda per que, segons el pla, la forma de l’edificació actual no reuneix “ les condicions necessàries”, hi ho justifica mitjançant tres paràmetres com són :
L’alçada, la tipologia i l’edificabilitat consolidada de la forma de l’edificació.
Alçada
“Com es pot observar la tipologia pròpia del barri de La Clota es mou entre PB i Pb+1. Eventualment i de forma aïllada es poden trobar edificacions amb alçades superiors a PB+2.
Hi ha tres àmbits que concentren sèries edificacions amb alçades superiors a PB+2. Són :
- .....................
- el segon es correspon a la sèrie d’edificacions situades al llarg del carrer Bragança.
- ...................... “
Tipologia
“...... De nou es pot apreciar com els àmbits de:
- .....................
- La sèrie d’edificacions situades al llar del carrer Bragança i
- ....................
Són els que concentren la pràctica totalitat d’edificacions amb tipologia plurifamiliar aliena al tipus edificatori bàsic de La Clota.”

Edificabilitat consolidada
“..............De nou, i coherentment amb tot el que el reconeixement urbà del barri a anat detectant, els àmbits corresponents a ..., la sèrie d’edificacions situades al llarg del carrer Bragança i ..., són els sectors que tenen una edificabilitat neta consolidada més alta. El resultat és un teixit urbà molt dens en el que sovint es veuen compromeses les mínimes condicions d’habitabilitat.”

Al·legar

Malgrat que en el redactat del Pla es manifesta l’interès de conservar el caràcter rural del barri, i es rebutja la configuració del carrer Bragança per considerar-lo fora del caràcter rural de La Clota, els paràmetres d’ordenació proposats al PMU La Clota-Conservació per aquest sector són :

- Alçada de PB+2 a Pb+5,
- Tipologia habitatges plurifamiliars i
- Edificabilitat superior al 0,5 m2s/m2s que determina el MPGM

Que representen els mateixos paràmetres o pitjors que els que s’utilitzen per a rebutjar l’actual configuració del carrer.

El pla hauria de ser respectuós amb el barri per tal de recuperar, rehabilitar i conservar aquest sector, mantenint les edificacions actuals, respectant les traces urbanes susceptibles de conservació, evitant actuacions traumàtiques en l’assentament poblacional existent, que l’actual pla està posant en crisi.

El veïnat de La Clota no ha reclamat en cap moment una estratègia de renovació de les peces existents al carrer Bragança d’aquesta magnitud i impacte, sempre les seves demandes han anat encaminades a conservar i rehabilitar, respectant les edificacions existents.


- Per altra banda la proposta del PMU respecte el sistema d’espais lliures, dona estructura i continuïtat a un seguit de camins i traces existents i en proposa algunes de noves

“...aquest nou eix per a vianants esdevindrà, un cop creuat el carrer Alarcon, un autèntic saló urbà en l’àmbit que ocupa actualment el carrer Bragança.”

Al·legar
Que malgrat ser conscients de la necessitat d’obrir el carrer Bragança, a l’intersecció amb els carrers de Alarcón i Ptge. Feliu, per donar accés rodat a les edificacions existents. Això es podria fer sense haver d’afectar tots els habitatges.

Tenim la sort que dins aquest àmbit hi ha finques amb grans extensions de sòl lliure, es proposa que l’ampliació-obertura del carrer es faci per aquests espais, per tal que la intervenció sigui menys traumàtica.

Per altra banda el veïnatge considera que amb el comerç de proximitat planificat pel carrer de Lisboa ja es podrien satisfer les futures necessitats comercials del barri, que fins el moment no havien suposat cap problema pel mateix, ni s’havia manifestat en cap de les seves demandes històriques.

El Pla reflecteix la idea de crear, al Ptge. Feliu, un recorregut panoràmic amb vistes al barri donada la seva cota topogràfica elevada. Aquesta idea es posa en crisi quan es planifica la construcció d’un conjunt d’equipaments en primera línea, sense cap atractiu o vàlua paisatgística i ambiental, en lloc de l’ actual configuració d’edificis i horts.

Segona: Oposició a l’Expropiació de les finques del carrer Ptge. Feliu núm.3 i 5 i carrer Alarcón núm.24.

Per tal de dur a terme la nova configuració del carrer Bragança que proposa el PMU La Clota-Conservació es posa dins el mateix sector de planejament unes finques que la seva tipologia si que representa el caràcter semirural del barri de La Clota.
Són finques que pel seu valor arquitectònic, paisatgístic i històric creiem que cal conservar.
Hi ha poques masies que continuïn la seva activitat com ho fa la del Ptge. Feliu núm. 5.

Per tot això, a l’Ajuntament

SOL·LICITA:

Petició principal:

El manteniment de la configuració actual del carrer Bragança, amb totes les seves edificacions, i la conservació de les finques històriques del Ptge. Feliu fent el carrer per vianants proposat pel PMU per la zona d’horts que hi ha actualment a la zona.
Per millorar la imatge del paisatge urbà es podria establir una normativa de rehabilitació de les façanes de totes les edificacions.

El veïnatge està disposat a adequar les façanes de les edificacions que requereixen accions de conservació i millora, sempre i quan es posi al seu abast facilitats, com per exemple ajuts per a la rehabilitació.

El carrer Bragança i els seus entorns és una peça històrica dins del barri de La Clota que va acollir a les famílies immigrants i que van crear un entorn residencial, respectant el caire rural, on els horts privats van tenir cabuda. És per aquest motiu que el veïnatge desitja conservar l’actual configuració, per ser dins de barri un carrer emblemàtic amb un teixit social constituït en una comunitat plural i participativa.

Petició subsidiària

En cas que la petició principal no fos contemplada en el PMU La Clota-Conservació, es sol·licita que el sistema de gestió fos mitjançant permuta. És a dir, a una casa unifamiliar li correspongui una casa unifamiliar, a un pis li correspongui un pis de les mateixes característiques, etc... i tot això lliure de càrregues, per evitar la mínima pèrdua possible als afectats.

Barcelona, 12 de setembre de 2007