Situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall D'Hebron, en el sud-oest d'Horta, la Clota és un dels nuclis de població més antics del districte. Des del petit espai primigeni, es va anar estenent per la plana de casa Tarrida, una antiga masia del segle XIII avui desapareguda. Era una barriada popular de torres i masies amb horts. Confluïen, camí de la rambla de Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes i el de la Genissa. Això va possibilitar el desenvolupament d'un gran nombre i varietat d'instal·lacions hidràuliques, com pous i sèquies, que van anar a l'origen de la fama de Horta com a la major reserva d'aigua de Barcelona i que va afavorir la implantació de moltes bugaderies.
El creixement urbà de la Clota no ha estat molt intens, i ha mantingut fins a avui un aire semi-rural que constitueïx una indiscutible singularitat en la Barcelona actual. Coexisteixen un petit nucli format per edificacions autoconstruïdes -amb alguns racons i passos estrets de sorprenent bellesa-, grups de cases baixes al llarg dels carrers principals, alguns tallers i teixiries, i diversos sectors d'horts. En l'aspecte arquitectònic cap destacar, a més d'alguns elements antics, una casa reformada per Enric Miralles que va rebre el premi FAD d' interiorisme.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario